El Bon Pastor: de barriada d’extraradi a barri de ciutat [I]

En el conjunt de barris populars de la ciutat de Barcelona i al costat del riu Besòs: el Bon Pastor, un barri lluitador des de diversos fronts.

Un article de matrixcultura2050

Amb motiu del 50 Aniversari de l’AVV del Bon Pastor, una trobada a la seva seu per explicar quina és la seva història i quines són les lluites i reivindicacions històriques i actuals d’un «barri lluitador» que s’ha definit com «la perifèria que volia ser ciutat… i ara ho és!» (Salvador Angosto). A més d’haver impulsat amb el MUHBA un dels museus més significants de Barcelona: l’Espai Museístic Cases Barates de Sant Andreu – MUHBA Bon Pastor que ens explica la història de l’habitatge i de la vivenda obrera a la ciutat.

Amb: Maite Sánchez Roca, Josep Maria Romero Macías, Paquita Delgado Espin, Salvador Angosto Calvet, Albert Rubio García, Xavier Gómez, Jorge Bueno Fuentes, Juli Pernas i Jokin Goiburu [AVV Bon Pastor], i Maria Escobedo [Livemedia]

EL BON PASTOR, UN BARRI LLUITADOR

Josep Maria Romero

En el conjunt de barris populars de la ciutat de Barcelona el Bon Pastor no va ser l’únic però sí un dels més actius i representatius de la lluita en front del règim franquista des de diversos fronts: moviment veïnal, moviment obrer i acció política.

A l’època que ens estem referint (1970) el dret de reunió i manifestació continuaven prohibits. En aquell context les demandes de millores veïnals i laborals es convertien en una lluita perseguida i castigada pel règim franquista amb detencions i empresonaments, que convertia en ciutadans clandestins a aquells que reivindicàvem la millora del nostre barri i de la nostre feina.

En aquest context un grup de persones compromès amb organitzacions polítiques d’esquerres van parlar amb alguns veïns per veure la manera d’organitzar-se per aconseguir un barri digne i acabar amb la negació sistemàtica de les administracions a les moltes i justes demandes veïnals.

Aquest grup de persones va veure que la llei franquista d’associacions de «cabezas de familia» de 1964 els podia permetre un instrument paralegal per reunir-se amb certa permissibilitat i poder dirigir-se al veïnat  per entomar les reivindicacions pendents. El 1974 el Centre Blanc (antic edifici singular del Passeig d’Enrich Sanchis fet per aquest empresari pioner per activitats religioses dels seus treballadors a la colònia Sanchis) es constitueix en la primera seu de l’Associació de Caps de Família del barri del Bon Pastor. Al Centre Blanc, on fins aleshores es feien reunions i s’imprimien octavetes clandestines, es podrá començar a exercí —amb empentes i rodolins— la llibertat d’expressió i de reunió. Sempre pendents, aixó sí, que el gobernador de torn de Barcelona signi o no l’autorització dels actes convocats.

Per donar viabilitat a la participació dels veïns i veïnes del barri, es conformen les diferents vocalies: urbanisme, sanitat, educació, laboral, cultura, juventut i de la dona, amb l’objectiu de començar a consensuar el llistat en quant als equipaments i serveis necessaris perquè el Bon Pastor passi de ser una «barriada d’extraradi» a barri de ciutat, condició aquesta que no s’esdevindrà plenament fins a l’actual 2024.

A les primeres convocatòries de la junta de l’Associació de Veïns (o susdita «caps de família») es va veure que amb fulls informatius i cartells no es tenia una resposta d’assistència veïnal com era d’esperar. La prohibició franquista dels elementals drets de reunió i expressió mantenien la por generalitzada del veïns a participar. Per això els membres de la junta van decidir significar-nos encara més, obviant les més que possibles conseqüències de repressió governativa per convocar assemblees «il.legals»: ho vam fer visitant casa per casa, veí per veí, explicant i animant a que tots estiguèssim concernits a participar activament —si es volia aconseguir tot allò que necessitàvem.

Aquesta eina de comunicació personalitzada va tenir els seus fruits: de l’assistència de 25 persones a les assemblees informatives de l’Associació de Veïns, vam pasar a 100, 150, 200… persones on malgrat la sempiterna presència de la Brigada polític-social, el veïnat anà perdent la seva por ratificant les convocatòries de concentracions i manifestacions per reivindicar els seus drets i serveis com a ciutadans lliures… sota vigilància policial. Així les diferents vocalies van posar fil a l’agulla desplegant el full de ruta de totes les necessitats i accions per aconseguir: semàfors, enllumenament, acondicionament de carrers, ambulatori, «stop a fàbriques contaminants», llar per a la gent gran, guarderies, poliesportiu, formació professional, ateneo popular (centre cívic), transports de bus i metro, biblioteca…

• Les grans manifestacions

En els actius comunitaris d’un territori hi ha moments clau que determinen l’enfortiment d’unitat dels seus conciutadans. Al barri del Bon Pastor quedarà per sempre en el seu currículum de lluita col.lectiva la primera gran manifestació (1973) per aconseguir alló tan elemental i alhora imprescindible com el primer semàfor a la cruïlla del carrer Sant Adrià amb el carrer Sas i el Passeig d’Enric Sanchis —fita que marcarà la reivindicació de la total urbanització de carrers i places (enllumenat i asfaltat) del barri.

• L’Ambulatori del Bon Pastor (1974)

En la memòria col·lectiva de vàries generacions de bonpastorins i bonpastorines emergeix amb orgull de barri haver aconseguit, contra tot pronòstic en aquella època, un equipament a base de determinació i convicció. L’insistència i l’unitat de tot el barri en assemblees rera assemblees i en manifestacions multitudinàries, van doblegar la forta oposició de les autoritats a edificar un ambulatori en aquell barri d’extraradi. Sens dubte  la consecució de l’Ambulatori del Bon Pastor és l’icona històrica de lluita de la nostra comunitat.

• La Vocalia Laboral

En els anys 70, encara sota el Franquisme, conflueixen en un clima d’efervescència tant les lluites veïnals per aconseguir uns barris dignes, com nombroses lluites dels treballadors pels seus drets laborals. En tot l’estat i a casa nostra s’esdevé una important embranzida de reivindicacions i vagues laborals que en el nostre barri, envoltat de poligons industrials, es fan notar ostensiblement. La seu de la vocalia laboral acull i dona suport a les lluites dels treballadors de Cumbre, Sanger, Maquinista i altres, prestant el local per les assembleas i les «comissions obreres» que s’estan constituint arreu de les fàbriques i tallers del polígon, donant veu a líders sindicals —que com «cavalls de Troia» s’introdueixen en el sindicat vertical franquista—, organitzant festivals de cantautors compromesos amb la lluita de la classe treballadora (Elisa Serna, Julia León, Manuel Gerena, Antonio Meneses, el Cabrero…), i recaudant així diners per les caixes de resistència de les fàbriques en vaga del territori. Aquest suport a la lluita dels treballadors no va estar exent de perills continuats de tancament governatiu de l’Associació, doncs la brigada polític-social —los secretas— ens vigilaven de molt aprop.

• El paper democratitzador de les associacions de veïns ha estat decisiu per a la conquesta de les llibertats democràtiques.

La nostra Associació al llarg d’aquests 50 anys que enguany commemorem, ha tingut com a missió social fonamental enfortir l’associacionisme de la nostra població: donant suport a la participació i organització de les dones en la lluita veïnal i laboral; implicant el jovent per organitzar-se i assolir les seves aspiracions com a col.lectiu propi (Centre Juvenil-Casal de Joves) en coordinació amb altres grups i col.lectius del territori; i fomentant la implicació de la població en general. Actualment 500 socis i sòcies donen suport a l’Associació de Veïns i Veïnes del barri del Bon Pastor de Barcelona.

EL NOMENCLÀTOR COM A EINA DE RECUPERACIÓ DE LA NOSTRA MEMÒRIA HISTÒRICA I DE RESIGNIFICACIÓ DE L’ENTORN

Josep Capsir Maíz

A partir del 2016 l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor en coordinació amb la Taula de Memòria Històrica del Districte de Sant Andreu ha fet una rellevant tasca de recuperació de la nostra memòria històrica i atenció a l’entorn en donar noms significatius a l’espai públic.

Voldríem recordar que l’origen del nostre barri cal situar-lo a principis del segle XX quan s’instal·len al territori la fàbrica tèxtil Can Sala (1905) així com la de productes químics Can Sanchís (1906), totes dues atretes per la presència propera del riu Besòs. Aquest espai pertanyia administrativament a Santa Coloma de Gramenet. De mica en mica es van anar configurant a l’entorn d’aquestes factories entitats territorials com ara «Les Carolines», «Barriada Sanchís», «Les Cases Barates Milans del Bosch», així com «L’Estadella» —aquesta en territori pertanyent administrativament a Barcelona. El 1945, en plena postguerra, tot el territori passa a formar part de Barcelona. El context social i polític del moment és propici per tal que el nou barri adopti el nom de la parròquia i lògicament en idioma castellà: «El Buen Pastor«, un nou barri de Barcelona mancat en aquells moments i durant dècades de tota mena de serveis públics.

El nou nomenclàtor, reivindicat en la seva majoria des de l’AVV del Bon Pastor

La plaça Celestí Boada. Celestí Boada va ser el darrer alcalde republicà de Santa Coloma de Gramenet durant la Guerra Civil (1936-1939). Veí nostre, va ser afusellat pel règim franquista i ha merescut la nostra consideració. El seu nom ja figura en l’espai públic del Bon Pastor. Aquesta va ser la nostra primera fita.

La plaça Vilabesòs va ser la següent. El nom fa referència a la capçalera dels quaderns escolars que va impulsar el mestre José de Tapia durant la República, en la primera escola que vam tenir al territori: de nom Bonaventura Carles Aribau, inaugurada el 1931. Els quaderns responien al mètode ideat pel pedagog francès Célestin Freinet que posava la impremta al servei de l’alumnat que redactava els textos i imprimia els exemplars. Aquest mètode pedagògic es va escampar per tota la geografia espanyola. Però el pioner va ser el mestre José de Tapia que en acabar la Guerra Civil va haver de marxar a l’exili mexicà. Allà va morir després d’una llarga vida dedicada a la docència. Altres, però, no van tenir la mateixa sort: el mestre Antoni Benaiges, seguidor de la mateixa pedagogia va morir afusellat momés començar la guerra.

En paral·lel a la inauguració del Museu de les Cases Barates – MUHBA Bon Pastor al 2023 —un equipament de gran rellevància per al nostre barri i per a la ciutat— des de l’AVV Bon Pastor vam considerar implementar un centre d’estudis que en homenatge al mestre José de Tapia i a aquells nens i nenes que van créixer en els anys de la República, portaria el nom del cèlebre quadern escolar: Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs (CEAV).

Els jardins Isabel Domínguez constitueix el primer cas de nom femení al nomenclàtor del nostre barri en un dels espais més cèntrics, davant del mercat. És un homenatge a la veïna Isabel Domínguez Paniagua que en els darrers anys del franquisme i primers de la transició va ser protagonista de les primeres lluites veïnals. Aquestes lluites van tenir com a bandera la reivindicació de semàfors a la cruïlla del carrer Sant Adrià amb Passeig Enric Sanchis, on s’havien produït diversos atropellaments d’infants. Isabel Domínguez també va impulsar la Vocalia de la dona, dins de la Asociación de Cabezas de Familia (origen de l’AVV Bon Pastor).

La plaça Nelson Mandela ha estat acollida amb gran interès per l’AVV Bon Pastor, tot i que la iniciativa en aquest cas ha arribat de la Ponència del Nomenclàtor. Sent Nelson Mandela un personatge de relleu internacional que en el seu dia va lluitar en defensa dels més desfavorits i en contra de la segregació racial, pensem que el seu tarannà enllaça perfectament amb el nostre pel que fa a la lluita per a aconseguir drets i millores socials que en origen ens van ser negats.

El nom d’aquesta plaça connecta amb la plaça de la Lluita per les Llibertats, denominació que acull un nou espai en homenatge totes aquelles persones que van lluitar durant la llarga nit de la dictadura franquista en defensa d’uns valors democràtics sobre els quals el nostre barri ha anat progressant.

Al terra s’exhibeix el segell de la Asociación de Cabezas de Familia, prolegomen del que seria l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor. El 2012 es va fer una trobada al barri amb tot el veïnatge implicat en les lluites dels anys setanta on estaven implicats diferents partits polítics, entitats i d’altres. En aquella trobada es va reivindicar que tota l’energia desenvolupada en aquells anys quedés reflectida en el nomenclàtor amb el nom de La Lluita per les Llibertats. I ara això ja és una realitat.

La Unió de Joventuts Antifeixistes configura el primer faristol de memòria democràtica que tenim, en record d’un grup de joves procedents de Santa Coloma de Gramenet i veïns del nostre barri, que el 1939 es van organitzar per lluitar contra el feixisme. La Unió de Joventuts Antifeixistes de fet es considera el primer grup juvenil de resistència contra la dictadura franquista a Catalunya. Entre les eines que l’organització juvenil disposava hi havia una màquina d’escriure amb la qual es feien les proclames i octavetes. Malauradament no van aconseguir grans avenços: mesos després d’iniciar la seva lluita van ser delatats a la Guàrdia Civil i empresonats. Sotmesos a un Consell de Guerra,  el líder del grup, Manuel Campeny, a l’edat de 21 anys va ser condemnat a mort i afusellat al Camp de la Bota. El seu germà Joaquim va passar un temps a la presó a l’igual que Antoni Asensio. La seva actitud valenta i de lluita ha merescut que la seva memòria perduri entre nosaltres.

Des de la Vocalia de Memòria Històrica estem molt satisfets de la feina feta en aquest àmbit ja que de mica en mica va aflorant a l’espai públic, ja sigui amb nom de carrer, plaça, jardins, faristol…  entre d’altres formulacions. Són noms moltes vegades oblidats durant dècades que tenen una significació per a tots nosaltres i que ens ajuden a crear una identitat, un sentiment de pertinença. I aquest és un fet molt rellevant en un barri sense grans referents arquitectònics, literaris o artístics.

REFERÈNCIES I ENLLAÇOS D’INTERÈS:

ANGOSTO CALVET, Salvador. La periferia que quiso ser ciudad. Transformación urbana y social del barrio del Bon Pastor. Edició: Antoni Remesar. Universitat de Barcelona, 2024.

CHECA ARTASU, Martí; TRAVÉ I FERRER, Carme. Bon Pastor. Història d’un barri. Barcelona, 2007.

CHECA ARTASU, Martí; TRAVÉ I FERRER, Carme. Bon Pastor. Sociabilitats d’un barri. Barcelona, 2007.

CHECA ARTASU, Martí; TRAVÉ I FERRER, Carme. Personatges d’un barri. El Bon Pastor. Barcelona, 2007.

OLIETE, Ignasi. Parròquia El Bon Pastor 1935-2010. 75 anys en la vida del barri. Barcelona 2010.

CAPSIR MAÍZ, Josep. Can Sala. L’origen industrial del Bon Pastor. Barcelona, 2011.

CAPSIR MAÍZ, Josep. Bon Pastor 1939-1944. Els consells de guerra. Barcelona, 2015.

CORRAL i BELORADO, Josep Maria. Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet. Barcelona, 2023.

BISSOCIUM, Revista d’Història del Bon Pastor i de Baró de Viver, maig 2023. Centre d’Estudis Arxiu Vilabesòs.

Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs Baró de Viver, Bon Pastor:

Inici – EL CENTRE D’ESTUDIS VILABESOS

Pàgina oficial MUHBA Bon Pastor:  https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/patrimonis/els-espais-del-muhba/muhba-bon-pastor

Viure a les cases barates. Bon Pastor: 1929-2010. Ed. Ajuntament de Barcelona. Col·lecció MUHBA Llibrets de Sala. 2023. https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/activitats/llibrets-de-sala/viure-les-cases-barates-bon-pastor-1929-2010

Allotjar les majores. Barcelona 1860-2010. Ed. Ajuntament de Barcelona. Col·lecció MUHBA Llibrets de Sala. 2023.https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/activitats/llibrets-de-sala/allotjar-les-majories-barcelona-1860-2010

AUTORIA I PARTICIPANTS DE L’AVV DEL BON PASTOR

Maite Sánchez Roca

Mi familia, como muchas en el Bon Pastor, eran emigrantes que llegaron a Barcelona buscando trabajo. Mi abuela era de Cartagena y se casó con mi abuelo un trabajador de La Maquinista Terrestre y Marítima, nacido en La Bisbal. Estaban viviendo en la Barceloneta y cuando construyeron las Casas Baratas en 1929, se trasladaron al barrio a una de esas casas tan humildes y pequeñas. De esta manera mi abuelo estaba cerca de su trabajo en la calle San Adrián. Yo nací en una de esas casas, en la que vivíamos varias generaciones de la familia. Allí he vivido hasta que me casé y después pasé a vivir en otra casa barata, así que toda mi vida esta ligada al barrio.                                                                                   

Mi vinculación con la Asociación se produce en el momento que se crea la Comisión de Afectados de la Remodelación. Empecé a formar parte de esa lucha y a fecha de hoy sigo colaborando, ya que soy secretaria de la entidad.

Jorge Bueno Fuentes

Soy Jorge Bueno Fuentes, no he nacido en Bon Pastor, pero llevo más de 60 años viviendo aquí. Toda mi vida, tanto la familiar como la laboral, ha sido en el barrio, ya que conocí a mi compañera de vida en el Centro Blanco. Con ella llevo unido desde el año 1974 y con ella he formado mi propia familia. Mi vida laboral empezó en el año 1973, cuando empecé de aprendiz en la fábrica Mercedes Benz, situada en la calle San Adrián y en esa misma empresa me jubilé en 2014. Mi vinculación con la Asociación de Vecinos y Vecinas data desde el año que me jubilé, ya que me incorporé como vocal de la entidad y todavía sigo colaborando.

Josep Capsir Maíz

Vaig néixer al barri del Bon Pastor, el 1960. La meva infància i adolescència està lligada a la desapareguda fàbrica tèxtil Can Sala, la primera en instal·lar-se al territori, on el meu avi matern i els meus pares treballaven com a assalariats. A Can Sala vaig viure fins 1975. Tot seguit em vaig traslladar amb la meva família al centre del barri.  Finalitzada la llicenciatura de Filosofia i Lletres en la branca d’història s’iniciava la meva trajectòria professional.

El meu vincle amb l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor es remunta al 2011. En els incipients Consells de Barri, vaig tenir l’ocasió d’escoltar la intervenció d’alguns i algunes dels seus integrants. És allà on em vaig adonar que hi havia en aquesta entitat persones molt vàlides, treballadores i honestes. Em va semblar gairebé un deure ciutadà afegir-me on podia aprendre molt d’aquella bona gent i on, modestament, alguna cosa podia aportar.

En paral·lel a la meva incorporació a l’entitat, va anar prenent forma la Vocalia de Memòria Històrica des d’on s’han anat desenvolupant diferents projectes i actuacions relacionades amb la memòria, la història i el patrimoni. Un dels més rellevants potser ha estat “Fem la Memòria del Bon Pastor”, un projecte impulsat des de la Universitat de Barcelona amb la implicació de l’AVVBP, un projecte encara viu que té com un dels seus objectius traslladar a l’espai públic els aspectes o fets més rellevants de la nostra història com a barri amb una mirada pluridisciplinar: la Morera, l’esplai la Pinya, el Centre Blanc, el bombardeig de les Cases Barates el 1937…

José María Fanlo Ruiz

Llegué a Bon Pastor un día de septiembre de 1962 un poco después de la riada y viví la nevada de diciembre de ese año. A los 17 años me empecé a relacionar con el Centro Blanco y enseguida inicié mi compromiso social activo con la reivindicación del ambulatorio a principios de los años setenta. Participé en la Asociación de Cabezas de Familia y en la legalización de la Asociación de Vecinos, formando parte de su junta. A finales de los setenta empecé a trabajar en la Escola d’Adults del barrio en la que permanecí hasta la jubilación en el 2014. En los años ochenta un grupo de jóvenes formamos en el barrio una entidad ecologista por la paz  dedicada al movimiento antinuclear, contra las guerras…

A principios de los años noventa volví a formar parte de la junta de la Asociación de Vecinos y de forma continuada hasta la actualidad, si descontamos los cuatro años que estuve de Conseller del barrio en el Distrito de Sant Andreu con el grupo municipal de Barcelona en Comú. Largos años de importantes reivindicaciones: la del ambulatorio, del agua, del Metro…

Josep Maria Romero

Vicepresident AVVBP i president del Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs.

Estic des de principis. Quan arriba la democràcia em retiro per treball. Em reincorporo al 2013. El meu pare treballava a l’empresa La Llum, Hidroelèctrica Besòs.

Salvador Angosto Calvet

Primer president de l’AVV quan era Associació Caps de Família al març del 1974. Vinculat fins al juliol de 1980. 20 anys al Consell de Districte de St Andreu. Nascut al 1947 al carrer Ardèvol 9. Estic en prejubilació de l’activisme actiu.

Paquita Delgado Espin

Nací en una de las llamadas “casas baratas” de Buen Pastor. En la que había sido casa de mi madre y anteriormente de mis abuelos. Mi abuelo fue yesero y se encargó de hacer los techos de las casitas. Eso les dio la oportunidad de poder escoger una de las viviendas que luego fue pasando de generación en generación hasta llegarme a mí y donde estuve viviendo hasta el 2018, cuando a raíz de la remodelación del barrio, mi familia y yo pasamos a vivir en uno de los pisos nuevos que se han ido construyendo los últimos años.

Mi vinculación con la AVV empezó cuando yo tendría unos quince o dieciséis años. Recuerdo pasar por el centro parroquial y entrar por curiosidad al ver a un grupo de gente joven que hacían cosas interesantes por el barrio. Fue en ese momento cuando empezó mi vinculación con el movimiento social del barrio en el que vivía. Estuve con ellos hasta que se fundó la Asociación de Cabezas de Familia, como vocal de juventud. Ante la dificultad de compaginar el trabajo y la crianza de mi hijo, siendo madre soltera, tuve que dejarlo y no fue hasta finales de los años noventa que, coincidiendo con la elaboración del Plan de futuro o Libro Blanco, regresé. Ahí fue donde se recogieron las necesidades tanto de equipamiento como urbanísticas que tenía el barrio y donde se intentó trazar una hoja de ruta hacia un futuro donde Buen Pastor tuviese su lugar en el mapa de la ciudad.

Echando la vista atrás se puede decir que después de más de 25 años lo hemos conseguido y seguimos trabajando en ello día a día. Mi compromiso en el proyecto de remodelación de las “casas baratas” y la urbanización del entorno ha sido desde el minuto uno y he tenido la gran satisfacción de ver como en el transcurso de estos años, muchas de las luchas y reinvindicaciones  de todas aquellas personas que han pasado por la AVV se han ido materializando.

Probablemente habré cometido errores pero de lo que sí estoy segura es que todo por lo que he luchado en Buen Pastor ha sido porque he estado convencida que era por un bien común para todas las personas que viven y consideran este su barrio. Me enorgullece ver las nuevas viviendas, la nueva urbanización, las zonas verdes que se han multiplicado por tres, las zonas comunes y todo lo que se ha ido consiguiendo y se seguirá consiguiendo gracias a la gente del barrio, a la Asociación de Vecinos y a la colaboración de las diferentes entidades.

Mi sueño ahora es que las nuevas generaciones continúen con este compromiso y que se siga trazando una hoja de ruta, porque Buen Pastor tiene un futuro por delante. Todavía hay muchos cambios y mejoras y eso lo hemos de diseñar y visualizar entre todos y todas. De nosotros y nosotras depende qué barrio queremos dejar a nuestros hijos y nietos.

Juli Pernas

Vaig arribar al barri amb 12 anys a mitjans dels anys seixanta; i a principis dels anys setanta, a les acaballes de la dictadura, em vaig vincular al moviment veïnal, participant en la fundació de la Cooperativa Obrera, el Grup Cultural La Lucièrnaga, l’Associació de Veïns i Veïnes, i posteriorment l’Agrupació Esportiva Bon Pastor. Des dels anys vuitanta, i durant quaranta anys, he estat vinculat a l’esport, treballant a l’administració municipal i ocupant diversos càrrecs en l’associacionisme esportiu català i espanyol. Vaig marxar a viure fora del barri al 1992 i vaig tornar al 2014. A partir de la meva jubilació en 2020 m’he implicat novament en el teixit associatiu del barri, primer com un dels membres fundadors del Centre d’Estudis Arxiu Vilabesòs, i més recentment incorporant-me a la junta directiva de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor.

Albert Rubio Garcia

Mis padres, Alberto y Elvira, llegaron a Barcelona procedentes de Granada a finales de los años 50. Mis hermanos y yo nacimos aquí en el barrio, y los tres mayores fuimos al colegio Cristóbal Colón. Mi padre trabajó durante bastantes años en un taller de la calle Llinars, y después de la crisis de los 70 trabajó en Elecnor hasta su jubilación.

Mi vinculación con la Asociación es relativamente nueva, solo llevo poco mas de un año. Vino a raíz de que volví a vivir aquí en Bon Pastor y tropezarme, el primer día, con Salvador Angosto.  De hecho, he cogido el testigo de mi padre quien tras su jubilación estuvo vinculado a la misma hasta su fallecimiento hace unos pocos años. Fue una persona muy activa, además de la Asociación, estuvo también vinculado con el Banco del Tiempo al igual que mi madre, al PSC de Sant Andreu (donde cada año preparaba la paella para las fiestas de Sant Andreu), a la Asociación de Andalucía y recuerdo que también en las organizaciones de la diferentes fiestas del barrio (un año fue el Rey Baltasar de la cabalgata).

Un hobby que adquirió tras su jubilación fue hacer maquetas de casas, utilizando simplemente materiales reciclados (cajas de frutas, cartones, alambres …). Esta afición le llevo a hacer más de 50 maquetas, de las cuales unas 30 están expuestas permanentemente en la Asociación. El Distrito le encargó para una pequeña exposición las maquetas de las Masías de Sant Andreu, mayoritariamente desaparecidas. Pero él con una simple foto y horas y horas de dedicación, conseguía reflejar la imagen de esa masía ya desaparecida.