El Bon Pastor: de barriada d’extraradi a barri de ciutat [II]

Camins de descoberta urbana al Bon Pastor: memòries, lluites i reivindicacions per al futur d’un barri viu, connectat al seu entorn.

De l’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor a la Plaça de la Lluita per les Llibertats

Un article de matrixcultura2050

Amb motiu del 50 Aniversari de l’AVV del Bon Pastor, caminem pel barri de la mà dels seus socis per explicar la història i l’actualitat d’un «barri lluitador» que s’ha definit com «la perifèria que volia ser ciutat… i ara ho és!» (Salvador Angosto). A més d’haver impulsat amb el MUHBA un dels museus més significants de Barcelona: l’Espai Museístic Cases Barates de Sant Andreu – MUHBA Bon Pastor que ens explica la història de l’habitatge i de la vivenda obrera a la ciutat. Camins de descoberta urbana al Bon Pastor: memòries, lluites i reivindicacions per al futur d’un barri viu connectat amb el seu entorn, a la llera dreta del riu Besòs.

Amb: Josep Maria Romero Macías, Paquita Delgado Espin, Salvador Angosto Calvet, Josep Capsir, Juli Pernas (Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor) i Maria Escobedo (Livemedia)

A l’Ambulatori i el Museu de les Cases Barates del Districte de Sant Andreu – MUHBA Bon Pastor

De la Plaça de Vilabesòs al Poliesportiu i la Morera

LA PERIFERIA QUE VOLIA SER CIUTAT… I ARA HO ÉS. Salvador Angosto

—. Ara ja estem passant per l’antic barri de les Carolines quan això era Santa Coloma, ara mateix comencem a trepitjar l’antic municipi de Santa Coloma. El que ara és carrer de la Sèquia Madriguera, [és a dir] la Séquia feia de frontera.

—. Al 2010 ens arriba el metro i ara estem en la part més antiga del que avui és el barri de Bon Pastor, que és l’antic barri de les Carolines, casetes de autoconstrucció, i es veu que era el nom d’un baar… quan el carrer de Sant Adrià encara era d’adoquins i inclús jo diria una mica abans de terra, sense vorera. Tot això d’aquí eran camps on tenim la zona del mercat, els edificis…

—. [Tu ho has vist aixó?] Jo havia vingut amb la meva àvia, tindria sis, set, vuit anys… a fer la collita de les patates, els pebrots. La meva àvia treballava per una pagesa que també era veïna de les Cases Barates pero tenia aquí unes propietats. Això, jo ho he viscut, ho he viscut.

Estem a la Plaça de la Lluita per les llibertats. L’any 2012 vam fer una trobada de tots els lluitadors i lluitadores del territori, ens van trobar tots els partits polítics, veïns, associacions que van lluitar molt dels anys 70 en endavant. Per homenatjar els lluitadors i lluitadores d’aquesta època i de totes les èpoques d’aquest territori vam fer un nomenclàtor que es diu Plaça de la Lluita per les llibertats. […] Els últims anys del franquisme van estar allí tirant tot el tema de reivindicacions veïnals i moviment obrer, perquè aquí estem rodejats de polígons i es tractava el tema de les vagues generals, aquí hi havia molt de moviment i és aquesta la significació d’aquesta plaça. [Josep Maria Romero]

—. Aquí tenim el segell de l’Associació de Caps de Família en el 74. El secretari vivia en aquesta cantonada, i aquí vam venir a buscar el segell, la ciclostil i els documents per fer el canvi de junta a la Delegación Provincial del Movimiento, al carrer Mallorca… El planejament que s’ha fet aquí és un espai d’esbarjo per un costat i de memòria on s’explica la transició entre l’Associació de Caps de Família i l’Associació de Veïns dos anys després… S’ha fet un afegitó que no estava en el segell que és marcar el nord: la punta aquella marca el nord i el nord és la transformació que nosaltres conjuntament hem introduït en aquest barri en col·laboració de la gran majoria de ciutadans i de les entitats. […] És important que la placa pugui ser identificada amb aquest edifici que és un edifici singular, cada un té un disseny diferent per tenir un gran paisatge… és important entendre aquest tipus de projecte que incorpora el gran ajardinament, guanyar espai comunitari i espai verd junt amb el paisatge: els edificis donen singularitat, no uniformitat: no són polígons. Segurament trobarem molt pocs exemples en aquesta ciutat des de perspectiva de l’àmbit públic, i degut a la claretat d’idees del moviment associatiu d’aquest territori.

—. Aproximadament aquí es va posar la primera pedra del’Ambulatori, perquè quedava molt aprop de la vorera del carrer Sas a la dreta… i aquí hi havia unes dues mil persones quan el 12 d’octubre del 1974 vàrem posar la primera pedra, una primera pedra que la vàrem fer el meu pare i jo perquè no teníem diners per pagar una pedra… o no volíem pagar les cinc mil pessetes que costava…, i la vam fer com? dins una galleda de plàstic, vàrem fer una xarxa de filferro, morter… i vam deixar que s’endurís durant 48 hores. […] Va ser una primera pedra simbòlica i reivindicativa [JM.Romero]. Dos anys després van començar les obres i es va inaugurar al 1978.

—. No era un acte il·legal perquè teníem la presència del regidor de districte. Teníem dues mil persones al carrer un dia sí i l’altre també i és clar… un moment en que s’estava treballant el tema de la transició en aquest país… nosaltres estàvem a la base i la pressió era important. Al dia següent va sortir a la primera pàgina del Mundo Diario i la foto és icona de la inauguració… sempre de la «Primera Pedra» però va ser el punt de partida. Veníem d’on? d’haver guanyat uns semàfors! Uns semàfors havíem guanyat, amb tot el plantejament reivindicatiu de primera necessitat. Les nou mil persones que éram al barri de Bon pastor en aquella època, segons l’administració, no teníem dret a un CAP. Havíem de tenir unes vint mil persones. Què vam fer? Ho vam posar en el paper: a les nou mil persones i escàs vam sumar les de Baró de Biver, dues mil cinc cent més, i om tampoc arribàvem, vam fer amb els sindicats una comptabilització de tots els treballadors dels polígons del voltant i varem arribar a les vint mil que era l’argument —hecha la ley hecha la trampa— i juguem per les necessitats. El Semàfor té el simbolisme de l’inici de la lluita d’un barri per als seus drets i la sanitat és un dret… En aquest carrer es perdia la vista de la gent.

El Museu de les Cases Barates MUHBA-Bon Pastor és l’equipament que ens ha ficat en el mapa de la ciutat i també en el reconeixement internacional. Aquest és un mèrit de l’Associació de Veïns que des d’un principi va reivindicar que una part del llegat històric i arquitectònic del barri continués. Per la relació que existia amb el MUHBA a través dels itineraris que va iniciar Salvador Angosto, es va possibilitar. El promotor de la iniciativa va ser l’AVV i des d’un principi se’ns va demanar que es creés un centre d’estudis —el Centre d’Estudis Vilabesòs fundat des de l’AVV— per fer la cogestió de l’equipament amb el MUHBA i el Districte: organitzem taules, conferències, cinefòrum, sessions-tallers de foto-memòria amb doble objectiu: recuperar la memòria històrica del nostre barri i conscienciar els veïns del barri de la importància d’aquest equipament. [Juli Pernas]

—. A l’altre costat [del Museu Cases Barates MUHBA Bon Pastor] ens queda una segona peça de Cases Barates que està protegida perquè hem aconseguit canviar la qualificació. Aquesta segona  anava al terra. I hem aconseguit que es fés el canvi a «equipament». Per tant aquí hi ha un principi d’acord no signat que ha de ser un equipament públic, a ser possible també de ciutat, on els veïns del barri podem estar i venir gent del conjunt de la ciutat. Aquest és un dels grans objectius que tenim per aquest mandat: consolidar aquesta peça i aclarir quin tipus d’equipament.

MI COMPROMISO Y MI SUEÑO CON EL BON PASTOR. Paquita Delgado Espin

Salíamos de un barrio sin servicios, de ese barrio las personas empezamos a liderar.

Nací en una de las llamadas “casas baratas” de Buen Pastor. En la que había sido casa de mi madre y anteriormente de mis abuelos. Mi abuelo fue yesero y se encargó de hacer los techos de las casitas. Eso les dio la oportunidad de poder escoger una de las viviendas que luego fue pasando de generación en generación hasta llegarme a mí y donde estuve viviendo hasta el 2018, cuando a raíz de la remodelación del barrio, mi familia y yo pasamos a vivir en uno de los pisos nuevos que se han ido construyendo los últimos años.

Mi vinculación con la AVV empezó cuando yo tendría unos quince o dieciséis años. Recuerdo pasar por el centro parroquial y entrar por curiosidad al ver a un grupo de gente joven que hacían cosas interesantes por el barrio. Fue en ese momento cuando empezó mi vinculación con el movimiento social del barrio en el que vivía. Estuve con ellos hasta que se fundó la Asociación de Cabezas de Familia, como vocal de juventud. Ante la dificultad de compaginar el trabajo y la crianza de mi hijo, siendo madre soltera, tuve que dejarlo y no fue hasta finales de los años noventa que, coincidiendo con la elaboración del Plan de futuro o Libro Blanco, regresé. Ahí fue donde se recogieron las necesidades tanto de equipamiento como urbanísticas que tenía el barrio y donde se intentó trazar una hoja de ruta hacia un futuro donde Buen Pastor tuviese su lugar en el mapa de la ciudad.

Echando la vista atrás se puede decir que después de más de 25 años lo hemos conseguido y seguimos trabajando en ello día a día. Mi compromiso en el proyecto de remodelación de las “casas baratas” y la urbanización del entorno ha sido desde el minuto uno y he tenido la gran satisfacción de ver como en el transcurso de estos años, muchas de las luchas y reinvindicaciones  de todas aquellas personas que han pasado por la AVV se han ido materializando.

Probablemente habré cometido errores pero de lo que sí estoy segura es que todo por lo que he luchado en Buen Pastor ha sido porque he estado convencida que era por un bien común para todas las personas que viven y consideran este su barrio. Me enorgullece ver las nuevas viviendas, la nueva urbanización, las zonas verdes que se han multiplicado por tres, las zonas comunes y todo lo que se ha ido consiguiendo y se seguirá consiguiendo gracias a la gente del barrio, a la Asociación de Vecinos y a la colaboración de las diferentes entidades.

Mi sueño ahora es que las nuevas generaciones continúen con este compromiso y que se siga trazando una hoja de ruta, porque Buen Pastor tiene un futuro por delante. Todavía hay muchos cambios y mejoras y eso lo hemos de diseñar y visualizar entre todos y todas. De nosotros y nosotras depende qué barrio queremos dejar a nuestros hijos y nietos.

LLUITES I REIVINDICACIONS

El transporte público. José María Fanlo

A principios de los años noventa retomamos una antigua reivindicación: el Metro a Bon Pastor. Se constituyó la Comisión Pro Metro que englobaba a todas las entidades del barrio, con la intención de aunar fuerzas. Nos coordinamos dentro de la FAVB (Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona) con otras asociaciones de vecinos en especial de Nou Barris, Zona Franca y Sant Andreu. También buscamos el soporte de entidades de Badalona. Llevamos a cabo recogida de firmas, manifestaciones delante de la Generalitat, una cadena humana para unir Bon Pastor con el metro de la plaza Orfila. Hasta se hizo una estación de metro a escala real y unos Reyes Magos de Bon Pastor le llevaron al president Jordi Pujol una enorme maqueta de vagón de metro. Finalmente pudimos inaugurarlo en el 2010 después de obras que conllevaron graves desperfectos, en especial en unas casas baratas.

Dada la cerrazón del Govern de la Generalitat y frente a la gran necesidad de transporte público en el barrio y el polígono industrial, junto a las CCOO del Barcelonés, le pedimos al Ayuntamiento de Barcelona la ampliación de líneas de autobús. Conseguimos que el bus 11 llegara al Institut Puigverd del paseo Santa Coloma y después a la Trinitat Vella; que el bus 42 llegase a Santa Coloma, que pasase por el barrio el bus 73 y que la TUSGSAL trajese el B28 con parada en la puerta de la Mercedes Benz.

Años más tarde con la implantación de la Xarxa Ortogonal de Autobuses se consiguió que el H8 llegase hasta el metro de Bon Pastor, pues terminaba en el Centro Comercial; además de la transformación del bus 42 en el V33,  del 73 en el H4 y el Bus de Barri 133 que en la actualidad se ha unificado con el bus 11 en una sola línea.

Seguimos demandando a la Generalitat la conexión de la línea 4 de Metro entre La Pau y la Sagrera  que ha quedado a medio terminar desde hace años, y al Ajuntament la conexión de los carriles bici entre la calle Sant Adrià/Ciudad Asunción, Santander y avenida Guipuzcoa.

La Residència de gent gran y Centre de dia. José María Fanlo

Desde los inicios de la Asociación de Vecinos una de las reivindicaciones era una Residència per a Gent Gran. Fue un camino que recorrimos junto con muchos vecinos y especialmente con las personas de la Parroquia, quienes se incorporaron a la Junta de la asociación.

Nuestras demandas chocaron con la negativa de la Generalitat durante años. Incluso cuando aprobó el Plan de Residencias de 1999, a Bon Pastor nos dejó fuera. Buscamos la complicidad del Regidor de Serveis Socials del Ajuntament para que la Generalitat reconociese la necesidad de otras residencias, incluida la de Bon Pastor y que las incorporase al final de las incluidas en el 1999. La Generalitat reconoció la necesidad pero no las incluyó. Fue con el cambio de Govern y el llamado Tripartit que se aprobaron unos 50 equipamientos entre ellos la Residencia de Bon Pastor. A primeros de septiembre del 2008 empezaron las obras y se pudo inaugurar en septiembre de 2011.

Desde entonces la Asociación participa con los familiares de los usuarios de la Residencia para que las empresas gestoras y la Generalitat ofrezcan unas condiciones y un servicio digno y adecuado a los residentes dada la falta de mantenimiento o la falta de personal que se padece habitualmente; con momentos duros como la grave situación durante la pandemia que llevó a pedir una comisión de investigación al Parlament de Catalunya.

En l’àmbit de l’educació i el medi ambient. José María Fanlo

A Bon Pastor un dels grans canvis d’aquest últims anys ha estat a l’Educació. Patíem molts anys el deteriorament formatiu a l’escola de secundària Cristòfol Colom amb una proposta de tancament sobre la taula al 2013 per part del Consorci d’Educació de Barcelona. El canvi es va donar amb l’Institut Escola El Til.ler a l’antiga escola de primària Bernat de Boïl, dotant-la d’educació secundària i d’una particularitat destacada: la formació musical a totes les etapes escolars que va aportar el Pla de Barri. A més, amb el Pla de Barri es va reformar l’edifici de l’escola Cristòfol Colom, on es va ubicar l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí.

• L’escola de Jardineria

El Districte va portar l’ISMAB-Institut de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona també anomenat Institut públic de Jardineria Rubió i Tudurí . Aquesta escola intervé als parterres del barri i desenvolupa pràctiques properes al veïnat com explicar el sistema d’aprofitament de les aigües pluvials que hi ha als carrers de la 3a i 4a fase de la urbanització de les cases barates.

Si afegim altres actuacions fora del Pla de Barri com la construcció de la nova escola pública de La Maquinista i el nou local per a l’Escola d’Adults del barri, el canvi a l’educació pública al barri ha estat molt important. Ara volem que sigui una realitat una escola pública de formació professional a l’antiga Mercedes Benz, lligada a les empreses del polígon, tot i que no sigui al Pla de Barri.

• L’escola d’Adults

A final del curs 2013-2014 el Consorci d’Educació de Barcelona (Generalitat i Ajuntament) volien que l’Escola d’Adults de Bon Pastor fos absorbida per la de Sant Andreu. Això suposava la pèrdua immediata d’un professor i una lenta desaparició de la formació de persones adultes a Bon Pastor.

Les tres escoles d’adults del Districte: Sant Andreu, Trinitat Vella i Bon Pastor vam fer una campanya per impedir-ho, a la qual es va sumar l’Associació de Veïns de Bon Pastor: es van recollir 2000 signatures, es va tallar el carrer Sant Adrià, es va fer una cadena humana que envoltava l’illa de blocs on es reivindicava a més uns nous locals per a l’escola que portava massa anys en uns barracons (molt deteriorats a més amb el pas del temps). Un grup municipal va portar la reivindicació a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, on van donar suport altres grups. La reivindicació va ser un èxit. No va haver-hi absorció i amb el canvi de govern a l’Ajuntament de Barcelona es van aconseguir els nous locals actuals. A més es va ampliar l’oferta formativa amb l’educació secundària i l’augment de professorat.

Les instal·lacions esportives. Juli Pernas

Des de mitjans dels anys setanta, i donada la manca d’equipaments esportius, en el paquet de reivindicacions del barri figurava la construcció d’un poliesportiu. En febrer de 1977, durant diverses setmanes, el grup cultural La Luciérnaga, vinculat a la Cooperativa Obrera, l’Esplai La Pinya, el Centre Juvenil, i l’Associació de Veïns, van manifestar-se i representar un sketch teatral al carrer demanant la construcció d’un poliesportiu a uns terrenys situats al carrer Santander, al costat de la fàbrica Metrano.

En 1979, amb motiu de les primeres eleccions municipals, l’Associació de Veïns i Veïnes va demanar als partits polítics incloure aquesta vella reivindicació. Va ser en 1981 quan la Comissió Municipal permanent de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la construcció del poliesportiu de Bon Pastor en uns terrenys al carrer Costa daurada. Fou la primera “sala de barri” construïda a la ciutat —sala de barri perquè és una pista ampla que es pot subdividir en tres parts mitjançant unes cortines— inaugurada en 1984. Amb els anys el poliesportiu es va ampliar amb la construcció d’un gimnàs, una piscina i un camp de futbol.

Senyalar que des de 1985 aquest equipament està gestionat per l’Agrupació Esportiva Bon Pastor.

Aquí al Bon Pastor tenim la morera més gran de Barcelona, catalogada. La Morera, plantada per un veí a l’any 1929, és una icona pel nostre barri. És una morera que ha passat alguns entrebancs, enfermetats, també malifetes, però l’hem cuidat i està revifant. La Morera representa l’arrelament al barri, simbolitza l’arrelament dels veïns en aquest barri, és com la mare de tot l’arbrat i un dels punts referencials del relat històric quan fem l’itinerari… I ara la foto! [JM. Romero i S. Angosto]

REFERÈNCIES I ENLLAÇOS D’INTERÈS:

ANGOSTO CALVET, Salvador. La periferia que quiso ser ciudad. Transformación urbana y social del barrio del Bon Pastor. Edició: Antoni Remesat. Universitat de Barcelona Edicions, 2024.

CHECA ARTASU, Martí; TRAVÉ I FERRER, Carme. Bon Pastor. Història d’un barri. Barcelona, 2007.

CHECA ARTASU, Martí; TRAVÉ I FERRER, Carme. Bon Pastor. Sociabilitats d’un barri. Barcelona, 2007.

CHECA ARTASU, Martí; TRAVÉ I FERRER, Carme. Personatges d’un barri. El Bon Pastor. Barcelona, 2007.

OLIETE, Ignasi. Parròquia El Bon Pastor 1935-2010. 75 anys en la vida del barri. Barcelona 2010.

CAPSIR MAÍZ, Josep. Can Sala. L’origen industrial del Bon Pastor. Barcelona, 2011.

CAPSIR MAÍZ, Josep. Bon Pastor 1939-1944. Els consells de guerra. Barcelona, 2015.

CORRAL i BELORADO, Josep Maria. Quan les cases barates eren a Santa Coloma de Gramenet. Barcelona, 2023.

BISSOCIUM, Revista d’Història del Bon Pastor i de Baró de Viver, maig 2023. Centre d’Estudis Arxiu Vilabesòs.

Centre d’Estudis – Arxiu Vilabesòs Baró de Viver, Bon Pastor:

Inici – EL CENTRE D’ESTUDIS VILABESOS

Pàgina oficial MUHBA Bon Pastor:  https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/patrimonis/els-espais-del-muhba/muhba-bon-pastor

Viure a les cases barates. Bon Pastor: 1929-2010. Ed. Ajuntament de Barcelona. Col·lecció MUHBA Llibrets de Sala. 2023. https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/activitats/llibrets-de-sala/viure-les-cases-barates-bon-pastor-1929-2010

Allotjar les majores. Barcelona 1860-2010. Ed. Ajuntament de Barcelona. Col·lecció MUHBA Llibrets de Sala. 2023.https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/activitats/llibrets-de-sala/allotjar-les-majories-barcelona-1860-2010

AUTORIA I PARTICIPANTS DE L’AVV DEL BON PASTOR

Josep Capsir Maíz

Vaig néixer al barri del Bon Pastor, el 1960. La meva infància i adolescència està lligada a la desapareguda fàbrica tèxtil Can Sala, la primera en instal·lar-se al territori, on el meu avi matern i els meus pares treballaven com a assalariats. A Can Sala vaig viure fins 1975. Tot seguit em vaig traslladar amb la meva família al centre del barri.  Finalitzada la llicenciatura de Filosofia i Lletres en la branca d’història s’iniciava la meva trajectòria professional.

El meu vincle amb l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor es remunta al 2011. En els incipients Consells de Barri, vaig tenir l’ocasió d’escoltar la intervenció d’alguns i algunes dels seus integrants. És allà on em vaig adonar que hi havia en aquesta entitat persones molt vàlides, treballadores i honestes. Em va semblar gairebé un deure ciutadà afegir-me on podia aprendre molt d’aquella bona gent i on, modestament, alguna cosa podia aportar.

En paral·lel a la meva incorporació a l’entitat, va anar prenent forma la Vocalia de Memòria Històrica des d’on s’han anat desenvolupant diferents projectes i actuacions relacionades amb la memòria, la història i el patrimoni. Un dels més rellevants potser ha estat “Fem la Memòria del Bon Pastor”, un projecte impulsat des de la Universitat de Barcelona amb la implicació de l’AVVBP, un projecte encara viu que té com un dels seus objectius traslladar a l’espai públic els aspectes o fets més rellevants de la nostra història com a barri amb una mirada pluridisciplinar: la Morera, l’esplai la Pinya, el Centre Blanc, el bombardeig de les Cases Barates el 1937…

José María Fanlo Ruiz

Llegué a Bon Pastor un día de septiembre de 1962 un poco después de la riada y viví la nevada de diciembre de ese año. A los 17 años me empecé a relacionar con el Centro Blanco y enseguida inicié mi compromiso social activo con la reivindicación del ambulatorio a principios de los años setenta. Participé en la Asociación de Cabezas de Familia y en la legalización de la Asociación de Vecinos, formando parte de su junta. A finales de los setenta empecé a trabajar en la Escola d’Adults del barrio en la que permanecí hasta la jubilación en el 2014. En los años ochenta un grupo de jóvenes formamos en el barrio una entidad ecologista por la paz  dedicada al movimiento antinuclear, contra las guerras…

A principios de los años noventa volví a formar parte de la junta de la Asociación de Vecinos y de forma continuada hasta la actualidad, si descontamos los cuatro años que estuve de Conseller del barrio en el Distrito de Sant Andreu con el grupo municipal de Barcelona en Comú. Largos años de importantes reivindicaciones: la del ambulatorio, del agua, del Metro…

Josep Maria Romero

Vicepresident AVVBP i president del Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs.

Estic des de principis. Quan arriba la democràcia em retiro per treball. Em reincorporo al 2013. El meu pare treballava a l’empresa La Llum, Hidroelèctrica Besòs.

Salvador Angosto Calvet

Primer president de l’AVV quan era Associació Caps de Família al març del 1974. Vinculat fins al juliol de 1980. 20 anys al Consell de Districte de St Andreu. Nascut al 1947 al carrer Ardèvol 9. «Estic en prejubilació de l’activisme actiu«.

Paquita Delgado Espin

Nací en una de las llamadas “casas baratas” de Buen Pastor… [veure escrit Mi compromiso y mi sueño con el Bon Pastor]

Juli Pernas

Vaig arribar al barri amb 12 anys a mitjans dels anys seixanta; i a principis dels anys setanta, a les acaballes de la dictadura, em vaig vincular al moviment veïnal, participant en la fundació de la Cooperativa Obrera, el Grup Cultural La Lucièrnaga, l’Associació de Veïns i Veïnes, i posteriorment l’Agrupació Esportiva Bon Pastor. Des dels anys vuitanta, i durant quaranta anys, he estat vinculat a l’esport, treballant a l’administració municipal i ocupant diversos càrrecs en l’associacionisme esportiu català i espanyol. Vaig marxar a viure fora del barri al 1992 i vaig tornar al 2014. A partir de la meva jubilació en 2020 m’he implicat novament en el teixit associatiu del barri, primer com un dels membres fundadors del Centre d’Estudis Arxiu Vilabesòs, i més recentment incorporant-me a la junta directiva de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor.